CONCLUSIONS
DEL
II CONGRES DE LA LLENGUA VALENCIANA
La llengua valenciana es
u dels principals elements de la personalitat dels valencians.
Este ric patrimoni cultural es veu somes a processos de
substitucio, per aquells que utilisen el catala o el castella
com a ferramentes al servici d'un desplaçament cultural.
Front ad aço volem manifestar, com a conclusions del II
Congres de la llengua valenciana, volem manifestar la
seua singularitat des de les següents perspectives:
HISTORIA DE LA LLENGUA
El valencià es un idioma que
ha arreplegat les aportacions llingüistiques dels molts
pobles que han habitat en estes terres, ibers, romans,
visigots, araps i ha compost la seua particular cultura
en l'enriquidor mestiçage cultural que fan del poble valencià
un eixemple de tolerancia i de diversitat. A partir del
sigle XV es poden trobar multitut de mencions a on els
autors del Sigle d'Or valencià expliciten que escriuen
en llengua valenciana diferenciant-la dels atres idiomes
com fa el catala Francesc Eiximenis, i els valencians
Joanot Martorell, Isabel de Villena, Antoni Canals, Bonifaci
Ferrer, Roiç de Corella, Joan Esteve, etc., inclus figures
de la lliteratura castellana com Miguel de Cervantes han
lloat la llengua valenciana. Esta especifica denominacio
de valencià es mostra d'una consciencia nitida dels autors
valencians i estudiosos de l'idioma, com demostrà Carles
Recio, que s'esten a lo llarc del XV, eixemples son: Gregori
Mayans, Carles Ros, Martín de Viciana, Joan Llorenç. La
forta presnecia de la llengua valencian es deixà sentir
en Caatlunya com mostren les proves aportades per Gracia
i Moya. En les ultimes epoques investigadors i lliterats
de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmacio
Antonio Ubieto, Julián San Valero, Vicente Castell Mahiques,
Julián Ribera, Salvador de Madariaga, Claudio Sánchez
Albornoz, Miguel de Unamuno, Azorín, Carreres Candi, Ricardo
de la Cierva, etc.. La lexicografia com ha arreplegat
en la seua conferencia Niederehe es ampla, ya en 1472
Joan Esteve redactà el Liber elegantiarum, ademes
d'obres com les que publicaren Carles Ros, Josep Escrig
i Constanti Llombart o el Pare Fullana fins a arribar
a l'obra lexicografica valenciana mes moderna: el Diccionari
de la Real Academia de Cultura Valenciana. L'insistencia
dels autors en el conreu, estudi i manteniment de la llengua
valenciana, tambe ha donat els seus fruits en gramatiques
a on cal destacar les primeres obres de Josep Nebot i
en concret les del millor filolec valencià el Pare Fullana
al qual li dedicà una ponencia Benjamin Agullo pel compliment
del 75 aniversari de l'entrada del gramatic per la llengua
valenciana en la RAE, i la codificacio actual mes ambiciosa
realisada per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la
RACV.
LLINGÜISTICA
La
llengua valenciana es una evolucio del romanç hispanic,
derivat del baix llati, com els atres idiomes romanics
d'Espanya. L'estrat romanç configurà el valencià, que
no es producte com afirmen els autors catalanistes de
la reconquista o la repoblacio. Lleopolt Peñarroja ha
arribat a la conclusio, despres d'estudiar les caracteristiques
del romanç anterior a la conquista de Jaume I, el valencià
prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre el
valencià anterior a la reconquista cristiana i el posterior,
per tant s'ha donat una continuïtat, aço està fermament
demostrat en una casuistica mes ampla i en una diversitat
de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a estudis
anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents
que es tenien sobre el mossarap valencià.
Les caracteristiques que definixen el valencià es poden
comprovar en tota la seua particular fisonomia lo suficientment
diferenciada per a considerar que el valencià complix
les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques, lexiques
i de flexio verbal per a ser per se un idioma propi
com afirma des de la llingüistica contrastiva Angeles
Castello. Aixina tambe ho mostra Enric Giralt en l'estudi
d'antroponimia, en malnoms propis i caracteristics de
la llengua valenciana. Com ya demostraren els primers
escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d'uns atres
investigadors de la llengua valenciana fins arribar a
la codificacio realisada en l'actualitat baix el nom de
Normes del Puig i que consta de diverses obres
d'estudi com: La documentacio formal, La
gramatica de la llengua valenciana,La Fonetica
valenciana, La flexio verbal, La serie
filologica de la RACV, i tambe la Revista de
filologia valenciana.
SOCIOLOGIA
Les enquestes
realisades per universitats, centres d'investigacio sociologica,
o empreses demoscopiques mostren el grau d'acort, majoritari,
de la consciencia del poble valencià de parlar un idioma
al que li diuen valencià i no reconeixen la vinculacio
filogenetica en el catala. Es un idioma que el parla mes
del 50 % dels habitants de la Comunitat Valenciana i mes
del 90 % l'enten.
SOCIOLLINGÜISTICA
Com
afirmava Cooper la planificacio llingüistica perseguix
objectius extrallingüistics, en Valencia el castella
i el catala son adversaris naturals que desplacen i substituixen
funcions llingüistiques que han segut propies del valencià.
Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors
socials com el prestigi i la disfuncio d'us. En Valencia
existix una situacio d'hetereglossia a on els llocs A
i B alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües
diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant
i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina
el catala ocupa el lloc A i el valencià es reduit
a una funcio B. El castella ocupa tambe una posicio de
predomini respecte al valencià, i inclus front al catala,
al ser la llengua mes utilisada. Una sitiuacio comunicativa
asimetrica i injusta.
La percepcio i consciencia de la consciencia de la despersonalisacio
es veu dificultada o alterada per politiques de desinformacio
constant que es realisen de forma reiterada en el sistema
educatiu i els mijos de comunicacio.
POLITICA
La
llegislacio permet defendre el valencià com a llengua
autoctona del poble valencià com es mostra a través de
la conferencia de Juan Garcia, pero a pesar d'aço el valencià
es idoma discriminat.
La llengua valenciana està inclosa en la Carta Europea
de Llengües Minoritaries.
La Constitucio Espanyola reconeix
en el seu Titul Preliminar, articul 3.2.: "Les atres llengües
espanyoles seran tambe oficials en les respectives Comunitats
Autonomes d'acort en els seus Estatuts" i en l'articul
3.3. : "La riquea de les distintes modalitats llingüistiques
d'Espanya es un patrimoni cultural que sera objecte d'especial
respecte i proteccio".
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix
en l'articul 7.1.: "Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma
son el valencià i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los
i a usar-los".
La Llei d'Us i Ensenyança del Valencià reconeix en diversos
articuls que el nom que li correspon a la llengua parlada
es el de valencià, l'idioma propi.
A pesar de tota esta regulacio, el diferents governs de
la Generalitat Valenciana s'han dedicat a fomentar i escampar
en tot el sistema educatiu un model alie al valencià,
introduint caracteristiques lexiques, morfosintactiques
i verbals, per a facilitar l'assimilacio a través d'una
marcada i potent ferma i planificada politica idiomatica
de catalanisacio: elastica, policentrica i convergent.
L'ent encarregat de la catalanisacio del valencià es l'Academia
Valenciana de la Llengua (AVLL), creada pel Partido Popular
(PP) i el PSOE (Partido Socialista Obrero Español).
SITUACIO ACTUAL DEL VALENCIÀ
Ara
la polemica gira entorn als dos ents de referencia: la
RACV i la AVLL. Si fem un poc d'historia fins arribar
a l'actualitat, haurem de recordar que des de 1979 la
Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de
Cultura Valenciana (RACV) ha elaborat una proposta ortografica
seria i tecnica per a la nostra llengua valenciana. El
valencianisme li ha atribuit ad esta institucio la funcio
normativisadora i referencial per al valencià, encara
que la propia RACV mai ha estat convençuda d'este paper.
A pesar de tots els esforços realisats des del poder i
a pesar de tots en les trampes que se li han posat a la
llengua valenciana per a destruir-la i fer-la desapareixer,
es manté viva en la percepcio i sobre tot gracies als
esforços d'algunes institucions que saben reconeixer ben
be les intencions d'un poder establit nominalment valencianiste
pero filocatalaniste en les seues actuacions.
A partir dels ultims anys del segle XX, s'inicia una nova
etapa, la mes dura, d'acossament i persecucio de l'identitat
valenciana per mig de l'enderrocament del mes important
signe de la seua peculiaritat, la llengua, en atacar,
d'esta, la seua part mes vulnerable i diferenciadora:
l'ortografia, que es simbolica com afirma Niederehe.
La politica llingüistica aplicada des de la Generalitat
pels diferents governs valencians ha tengut com a objectiu
fonamental la despersonalisacio del nostre poble i per
ad aço han utilisat, com demostrà Garcia Broch, el sistema
educatiu per a transformar, canviar o alterar l'identitat
social positiva dels valencians.
Ha existit en els ultims anys un proces en una teleologia
definida i un metodo per a anular qualsevol capacitat
d'influencia del valencianisme, tant a nivell cultural
com a politic. El dos processos que s'han aplicat sobre
el valencianisme i el provençal ha segut la psicologisacio
i la denegacio com demostra la comunicacio de Philippe
Blanchet. La psicologisacio es produix quan s'atribuixen
caracteristiques psicologiques als components d'un determinat
grup. La denegacio actua sobre el mensage minoritari que
es devaluat i calificat d'irracional. L'objectiu de la
psicologisacio i la denegacio es impedir l'influencia
de la minoria.
L'ultim episodi del proces de despersonalisacio es la
creacio de la AVLL, una academia creada pel poder politic
dels dos partits majoritaris PP I PSOE. La rao de ser
d'esta academia es per una banda l'oficilisacio del catala
i el tancament de la ferida de la batalla de Valencia
i per una atra la desactivacio de la Real Acdemia de Cultura
Valenciana. La AVLL te dos objectius:
1. Generar en la societat valenciana la sensacio de solucionar
un conflicte en fals. Est objectiu no s'aplega a complir
puix no de bades en cap de moment es produix la sensacio
ni entre la massa- de que s'ha conseguit la pau social
i que la AVLL es el referent normatiu de la llengua valenciana.
2. Generar en el valencianisme la primera gran, important
i determinant (per les seues conseqüencies) divisio dels
ultims temps: els que s'oponen a la llegitimitat moral
de la AVL i els que han intentat establir vies de negociacio
des de sectors valencianistes que han acabat acceptant
els principis de l'ortografia catalana: elastica, policentrica
i convergent. Com afirma Moscovici els conversos ardixen
en desijos de convencer.
Es important senyalar l'ambigüetat en la que es tractat
el terme "valencianisme" que du a confusions i malentesos
i en moltes mes ocasions a que s'utilise esta definicio
per a alterar la realitat o confondre-la, utilisant els
metodos de la propaganda en el fi de desinformar.
En una autocritica de l'actualitat valencianista nos trobem
davant una desacreditada Real Academia de Cultura Valenciana
que no s'acaba de creure la seua funcio de referent codificador
i la qual credibilitat s'ha vist seriament danyada per
l'abando de valencianistes que s'han movilisat per a entrar
en la AVLL. Esta accio ha dut a un conflicte i com a conseqüencia
a un trencament visible del valencianisme entre els que
s'acosten a la normativa catalana de la AVL i els que
proponen com els sociollingüistes maximisar les diferencies
en casos de susbtitucio llingüistica o intents de subsumir
una llengua sobre atra.
En tot cas es important senyalar en preocupacio l'abando
progressiu de les uniques normes codificadores del valencià,
les Normes del Puig, i l'acostament a models normativisadors
aliens a la llengua valenciana. En la ponencia de Chimo
Lanuza es remarca un principi fonamental de la sociollingüistica:
en el cas de llengües amenaçades de glotofagia hauria
d'aplicar com a criteri per a la codificacio del valencià
la máxima totalment llegitima i d'actualitat- de
"accentuar les diferencies i minimisar les semblances".
Es fa necessari un reforç de la normativa del valencià
i, aprofitant la circumstancia, unes modificacions mes
pertinents en l'intencio d'acostar el codic escrit al
codic parlat. Algunes de les propostes plantejades a través
de la ponencies de Chimo Lanuza, de Niederehe, les comunicacions
de Joan Romero, Rico Sogorp o Miquel Carbonell: en eixa
direccio senyalen. Per aço instem a que l'ent encarregat
de la codificacio de la llengua valenciana considere estes
propostes i actualisacions per a adaptar-se a l'evolucio
de la llengua valenciana que mai podra ser la AVLL ni
aquelles atres entitats o institucions que convergixquen
en ella
