Pagina web de l'associacio cultural Centernar de la Ploma de Manises                                                                 

Valencianisat l'ordenador

Llengua Valenciana

 

II Congres de la Llengua Valenciana

 

Celebrat en el Palau de Congressos de Valencia els dies 27 i 28 de Novembre de 2003

Puncha aci per a descarregar-te el cartell del II Congres de la Llengua Valenciana


        

COMUNICAT II CONGRES DE  LA LLENGUA VALENCIANA 28/11/2003

La primera conferencia del mati fon a carrec de En Carles Recio, doctor en dret, "El valenciÓ i el catala en el texts classics". L'autor fa una revisio dels princiapls autors del sigle d'Or i arriba a la conclusio d'una clara i definida consciencia idiomatica que es mantÚ a lo llarc dels sigles.

La segona conferencia fon llegida per En Chimo Lanuza, llicenciat en filologia, i membre de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV. "Codificacio llingŘistica: Objectius, criteris i propostes". DenunciÓ que la politica i la llingŘistica son inseparables, i l'eixemple paradigmatic es la Academia Valenciana de la Llengua (AVLL). Aposta per potenciar el principi sociollingŘistic de que en el cas de llengŘes amenašades de glotofagia s'hauria d'aplicar com a criteri per a la codificacio del valenciÓ la mßxima ­totalment llegitima i d'actualitat- de "accentuar les diferencies i minimisar les semblances". Finalisa fent un repas de als diferents elements del conflicte valenciÓ i dels seus actors, analisant la responsabilitat i les conseqŘencies de les seues actuacions, que en la majoria d'ocasions son perverses per a la llengua valenciana.

La clausura del II Congres la realisÓ En Ricardo de la Cierva, ex ministre i Catedratic d'Historia Contemporanea.

Dijo textualmente:


 

Su compromiso con la verdad y con la realidad histˇrica le hace estar en sitios especialmente incˇmodos para otras personas pero como Chaplin en la pelÝcula Candilejas el pretende vivir lo que le queda de vida en defensa de la verdad y la mentira de la unidad lingŘÝstica entre el valenciano y el catalßn es lo que le mueve a estar hoy aquÝ.

Ricardo de la Cierva desvelˇ a los asistentes que para el prˇximo oto˝o invierno tendrß acabado un libro sobre el problema catalßn en valencia que definiˇ como la suplantaciˇn del alma de todo un pueblo mediante la suplantaciˇn de su lengua. Ademßs adelantˇ que en dicho libro aportarß testimonios y actas del pacto Aznar-Pujol-Zaplana para la creaciˇn de la Academia Valenciana de la Lengua y su control por parte de El Instituto de Estudios Catalanes.

Ricardo de la Cierva contrastˇ la riqueza histˇrica de la lengua Valenciana frente a la estandarizaciˇn quÝmica de la lengua catalana que como la lengua hebrea son mßs fruto del laboratorio que de una rica evoluciˇn histˇrica como en la lengua valenciana.


A continuacio Josep Payß lliggue el document de conclusions del Congres i la Presidenta tancÓ el congres davant de l'aplaudiment dels presents.

 

CONCLUSIONS DEL

II CONGRES DE LA LLENGUA VALENCIANA


La llengua valenciana es u dels principals elements de la personalitat dels valencians. Este ric patrimoni cultural es veu somes a processos de substitucio, per aquells que utilisen el catala o el castella com a ferramentes al servici d'un desplašament cultural. Front ad ašo volem manifestar, com a conclusions del II Congres de la llengua valenciana, volem manifestar la seua singularitat des de les segŘents perspectives:


HISTORIA DE LA LLENGUA


El valenciÓ es un idioma que ha arreplegat les aportacions llingŘistiques dels molts pobles que han habitat en estes terres, ibers, romans, visigots, araps i ha compost la seua particular cultura en l'enriquidor mestišage cultural que fan del poble valenciÓ un eixemple de tolerancia i de diversitat. A partir del sigle XV es poden trobar multitut de mencions a on els autors del Sigle d'Or valenciÓ expliciten que escriuen en llengua valenciana diferenciant-la dels atres idiomes com fa el catala Francesc Eiximenis, i els valencians Joanot Martorell, Isabel de Villena, Antoni Canals, Bonifaci Ferrer, Roiš de Corella, Joan Esteve, etc., inclus figures de la lliteratura castellana com Miguel de Cervantes han lloat la llengua valenciana. Esta especifica denominacio de valenciÓ es mostra d'una consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de l'idioma, com demostrÓ Carles Recio, que s'esten a lo llarc del XV, eixemples son: Gregori Mayans, Carles Ros, MartÝn de Viciana, Joan Llorenš. La forta presnecia de la llengua valencian es deixÓ sentir en Caatlunya com mostren les proves aportades per Gracia i Moya. En les ultimes epoques investigadors i lliterats de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmacio Antonio Ubieto, Julißn San Valero, Vicente Castell Mahiques, Julißn Ribera, Salvador de Madariaga, Claudio Sßnchez Albornoz, Miguel de Unamuno, AzorÝn, Carreres Candi, Ricardo de la Cierva, etc.. La lexicografia com ha arreplegat en la seua conferencia Niederehe es ampla, ya en 1472 Joan Esteve redactÓ el Liber elegantiarum, ademes d'obres com les que publicaren Carles Ros, Josep Escrig i Constanti Llombart o el Pare Fullana fins a arribar a l'obra lexicografica valenciana mes moderna: el Diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana. L'insistencia dels autors en el conreu, estudi i manteniment de la llengua valenciana, tambe ha donat els seus fruits en gramatiques a on cal destacar les primeres obres de Josep Nebot i en concret les del millor filolec valenciÓ el Pare Fullana al qual li dedicÓ una ponencia Benjamin Agullo pel compliment del 75 aniversari de l'entrada del gramatic per la llengua valenciana en la RAE, i la codificacio actual mes ambiciosa realisada per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV.

 

LLING▄ISTICA

La llengua valenciana es una evolucio del romanš hispanic, derivat del baix llati, com els atres idiomes romanics d'Espanya. L'estrat romanš configurÓ el valenciÓ, que no es producte com afirmen els autors catalanistes de la reconquista o la repoblacio. Lleopolt Pe˝arroja ha arribat a la conclusio, despres d'estudiar les caracteristiques del romanš anterior a la conquista de Jaume I, el valenciÓ prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre el valenciÓ anterior a la reconquista cristiana i el posterior, per tant s'ha donat una continu´tat, ašo estÓ fermament demostrat en una casuistica mes ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents que es tenien sobre el mossarap valenciÓ.

Les caracteristiques que definixen el valenciÓ es poden comprovar en tota la seua particular fisonomia lo suficientment diferenciada per a considerar que el valenciÓ complix les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques, lexiques i de flexio verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des de la llingŘistica contrastiva Angeles Castello. Aixina tambe ho mostra Enric Giralt en l'estudi d'antroponimia, en malnoms propis i caracteristics de la llengua valenciana. Com ya demostraren els primers escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d'uns atres investigadors de la llengua valenciana fins arribar a la codificacio realisada en l'actualitat baix el nom de Normes del Puig i que consta de diverses obres d'estudi com: La documentacio formal, La gramatica de la llengua valenciana,La Fonetica valenciana, La flexio verbal, La serie filologica de la RACV, i tambe la Revista de filologia valenciana.


SOCIOLOGIA

Les enquestes realisades per universitats, centres d'investigacio sociologica, o empreses demoscopiques mostren el grau d'acort, majoritari, de la consciencia del poble valenciÓ de parlar un idioma al que li diuen valenciÓ i no reconeixen la vinculacio filogenetica en el catala. Es un idioma que el parla mes del 50 % dels habitants de la Comunitat Valenciana i mes del 90 % l'enten.  



SOCIOLLING▄ISTICA

Com afirmava Cooper la planificacio llingŘistica perseguix objectius extrallingŘistics, en Valencia el castella i el catala son adversaris naturals que desplacen i substituixen funcions llingŘistiques que han segut propies del valenciÓ.

Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d'us. En Valencia existix una situacio d'hetereglossia a on els llocs A i B ­alt i baix prestigi- estan ocupats per llengŘes diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i  el valenciÓ es reduit a una funcio B. El castella ocupa tambe una posicio de predomini respecte al valenciÓ, i inclus front al catala, al ser la llengua mes utilisada. Una sitiuacio comunicativa asimetrica i injusta.

La percepcio i consciencia de la consciencia de la despersonalisacio es veu dificultada o alterada per politiques de desinformacio constant que es realisen de forma reiterada en el sistema educatiu i els mijos de comunicacio.


POLITICA

La llegislacio permet defendre el valenciÓ com a llengua autoctona del poble valenciÓ com es mostra a travÚs de la conferencia de Juan Garcia, pero a pesar d'ašo el valenciÓ es idoma discriminat.

La llengua valenciana estÓ inclosa en la Carta Europea de LlengŘes Minoritaries.


La Constitucio Espanyola reconeix en el seu Titul Preliminar, articul 3.2.: "Les atres llengŘes espanyoles seran tambe oficials en les respectives Comunitats Autonomes d'acort en els seus Estatuts" i en l'articul 3.3. : "La riquea de les distintes modalitats llingŘistiques d'Espanya es un patrimoni cultural que sera objecte d'especial respecte i proteccio".

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l'articul 7.1.: "Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma son el valenciÓ i el castellÓ. Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los".

La Llei d'Us i Ensenyanša del ValenciÓ reconeix en diversos articuls que el nom que li correspon a la llengua parlada es el de valenciÓ, l'idioma propi.

A pesar de tota esta regulacio, el diferents governs de la Generalitat Valenciana s'han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema educatiu un model alie al valenciÓ, introduint caracteristiques lexiques, morfosintactiques i verbals, per a facilitar l'assimilacio a travÚs d'una marcada i potent ferma i planificada politica idiomatica de catalanisacio: elastica, policentrica i convergent. L'ent encarregat de la catalanisacio del valenciÓ es l'Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), creada pel Partido Popular (PP) i el PSOE (Partido Socialista Obrero Espa˝ol).


SITUACIO ACTUAL DEL VALENCI└

Ara la polemica gira entorn als dos ents de referencia: la RACV i la AVLL. Si fem un poc d'historia fins arribar a l'actualitat, haurem de recordar que des de 1979 la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) ha elaborat una proposta ortografica seria i tecnica per a la nostra llengua valenciana. El valencianisme li ha atribuit ad esta institucio la funcio normativisadora i referencial per al valenciÓ, encara que la propia RACV mai ha estat convenšuda d'este paper.

A pesar de tots els esforšos realisats des del poder i a pesar de tots en les trampes que se li han posat a la llengua valenciana per a destruir-la i fer-la desapareixer, es mantÚ viva en la percepcio i sobre tot gracies als esforšos d'algunes institucions que saben reconeixer ben be les intencions d'un poder establit nominalment valencianiste pero filocatalaniste en les seues actuacions.

A partir dels ultims anys del segle XX, s'inicia una nova etapa, la mes dura, d'acossament i persecucio de l'identitat valenciana per mig de l'enderrocament del mes important signe de la seua peculiaritat, la llengua, en atacar, d'esta, la seua part mes vulnerable i diferenciadora: l'ortografia, que es simbolica com afirma Niederehe.  

La politica llingŘistica aplicada des de la Generalitat pels diferents governs valencians ha tengut com a objectiu fonamental la despersonalisacio del nostre poble i per ad ašo han utilisat, com demostrÓ Garcia Broch, el sistema educatiu per a transformar, canviar o alterar l'identitat social positiva dels valencians.

Ha existit en els ultims anys un proces en una teleologia definida i un metodo per a anular qualsevol capacitat d'influencia del valencianisme, tant a nivell cultural com a politic. El dos processos que s'han aplicat sobre el valencianisme i el provenšal ha segut la psicologisacio i la denegacio com demostra la comunicacio de Philippe Blanchet. La psicologisacio es produix quan s'atribuixen caracteristiques psicologiques als components d'un determinat grup. La denegacio actua sobre el mensage minoritari que es devaluat i calificat d'irracional. L'objectiu de la psicologisacio i la denegacio es impedir l'influencia de la minoria.

L'ultim episodi del proces de despersonalisacio es la creacio de la AVLL, una academia creada pel poder politic dels dos partits majoritaris PP I PSOE. La rao de ser d'esta academia es per una banda l'oficilisacio del catala  i el tancament de la ferida de la batalla de Valencia i per una atra la desactivacio de la Real Acdemia de Cultura Valenciana. La AVLL te dos objectius:

1. Generar en la societat valenciana la sensacio de solucionar un conflicte en fals. Est objectiu no s'aplega a complir puix no de bades en cap de moment es produix la sensacio ­ni entre la massa- de que s'ha conseguit la pau social i que la AVLL es el referent normatiu de la llengua valenciana.
2. Generar en el valencianisme la primera gran, important i determinant (per les seues conseqŘencies) divisio dels ultims temps: els que s'oponen a la llegitimitat moral de la AVL i els que han intentat establir vies de negociacio des de sectors valencianistes que han acabat acceptant els principis de l'ortografia catalana: elastica, policentrica i convergent. Com afirma Moscovici els conversos ardixen en desijos de convencer.

Es important senyalar l'ambigŘetat en la que es tractat el terme "valencianisme" que du a confusions i malentesos i en moltes mes ocasions a que s'utilise esta definicio per a alterar la realitat o confondre-la, utilisant els metodos de la propaganda en el fi de desinformar.

En una autocritica de l'actualitat valencianista nos trobem davant una desacreditada Real Academia de Cultura Valenciana que no s'acaba de creure la seua funcio de referent codificador i la qual credibilitat s'ha vist seriament danyada per l'abando de valencianistes que s'han movilisat per a entrar en la AVLL. Esta accio ha dut a un conflicte i com a conseqŘencia a un trencament visible del valencianisme entre els que s'acosten a la normativa catalana de la AVL i els que proponen com els sociollingŘistes maximisar les diferencies en casos de susbtitucio llingŘistica o intents de subsumir una llengua sobre atra.  

En tot cas es important senyalar en preocupacio l'abando progressiu de les uniques normes codificadores del valenciÓ, les Normes del Puig, i l'acostament a models normativisadors aliens a la llengua valenciana. En la ponencia de Chimo Lanuza es remarca un principi fonamental de la sociollingŘistica: en el cas de llengŘes amenašades de glotofagia hauria d'aplicar com a criteri per a la codificacio del valenciÓ la mßxima ­totalment llegitima i d'actualitat- de "accentuar les diferencies i minimisar les semblances".

Es fa necessari un reforš de la normativa del valenciÓ i, aprofitant la circumstancia, unes modificacions mes pertinents en l'intencio d'acostar el codic escrit al codic parlat. Algunes de les propostes plantejades a travÚs de la ponencies de Chimo Lanuza, de Niederehe, les comunicacions de Joan Romero, Rico Sogorp o Miquel Carbonell: en eixa direccio senyalen. Per ašo instem a que l'ent encarregat de la codificacio de la llengua valenciana considere estes propostes i actualisacions per a adaptar-se a l'evolucio de la llengua valenciana que mai podra ser la AVLL ni aquelles atres entitats o institucions que convergixquen en ella