Capitul I

Per Voro Lopez 

     M'agradaria dedicar este "Parlem com cal" a reproduir un vell articul publicat en el periodic El Camí el 28 d'abril de 1934. L'autor es Josep Giner i Marco (1912-1996), que signava en el seudonim de Guillem Renat i Ferrís, partidari de l'unitat de la llengua valenciana i la catalana, pero que aixina i tot defenia l'utilisacio del lexic valencià. Este articul es una lliço de valencianisme d'un antic catalaniste al catalanisme desaforat actual. Com el llistat de sinonims que oferix es molt extens, aci nomes oferim un resum i el posem per orde alfabetic respectant l'ortografia original.

"L'estudi dels sinònims valenciano-catalans és de finalitat pràctica immediata per als escriptors valencians. Hi ha dins la nostra llengua mots valencians idiomàtics que són bandejats sistemàticament, de fet, pel català de Barcelona, el qual empra en compte seu mots inconeguts en valencià.
La feina dels escriptors valencians és fer prevaler el lèxic idiomàtic valencià. Els sinònims catalans que cal substituir sistemàticament pels valencians van assenyalats amb un esterisc [...].

Capitul II

Per Voro López 

Hui dediquem la nostra atencio a algunes preposicions i conjuncions molt senzilles, de manera que pogam millorar el nostre llenguage.

En primer lloc hem d'intentar recuperar la preposicio classica fins, que en la llengua vulgar se substituix pels castellanismes "hasta" o "asda".

El valencià diferencia entre per (causal) i per a (final), pero la conjuncio final per a pren en algunes zones la forma vulgar "pa" i per als la foma vulgar "pals"; hem de dir per a i per als i no "pa" i "pals". Tampoc es correcte utilisar el castellanisme "para".

Recordem que la preposicio de pot utilisar-se davant dels substantius o no, este us es opcional: davant de la taula o davant la taula. Dins de la sala o dins la sala. Darrere de la porta o darrere la porta.

La conjuncio o pren, en la llengua vulgar, la forma "u" en algunes comarques, encara que es un fet antic no es considera normatiu o correcte; direm: quatre o cinc i no quatre u cinc. U o atre i no u u atre.

Existix la variant "poro" de la conjuncio pero, que es cosidera vulgar; per una atra banda no es acceptable la forma catalana "però"; en valencià la forma correcta es pero, pronunciada plana (en accent fonetic sobre la e).

Hem de recuperar en la llengua parlada quotidiana l'us de la conjuncio valenciana puix i deixar d'utilisar el vulgarisme "pos" o el castellanisme "pues".

Recordem que la preposicio sense es pronuncia "sinse" en alguns llocs, pero es tracta d'un fet propi de la llengua vulgar que no s'ha d'escriure i que hem d'intentar corregir.

Parlant de l'escritura recordem que la preposicio des de s'escriu separada en valencià i no "desde" com es fa en castella.

Per a finalisar tornem a repetir que la preposicio "amb" no es valenciana; es tracta d'una forma sense tradicio classica, inventada per Pompeu Fabra per al catala modern. La forma classica valenciana era ab i hui es en (equivalent al castella "con" i pronunciada "an" en algunes comarques).

La preposicio a pren la forma ad davant dels pronoms personals ell, ella, ells, elles, dels pronoms o adjectius algu, alguna, alguns, algunes, dels demostratius este, eixe, aquell, esta, eixa, aquella, estos, eixos, aquells, estes, eixes, aquelles i els demostratius aço, aixo, allo:
- Pregunta-li ad ell.
- Per ad aço m'has fet vindre.
- Ad este li diuen Pep.

Este fet es ben antic, el trobem en la llengua classica, es tracta d'un recurs de la llengua per a evitar el hiatus i es troba en unes atres llengües romaniques; per tot aço s'ha de considerar correcte i hem de mantindre'l en la llengua culta i normativa.

Per ultim recordar que la preposicio de lloc en, que indica situacio local o lloc a on s'està o es fa una cosa, s'utilisa tambe en valencià davant de noms propis de lloc, com es fea ya en la llengua classica:
- Vixc en Valencia.
- La comprarem en Alacant.
- Te un fill en França.
En les comarques valencianes de la Marina Alta i la Marina Baixa s'utilisa en estos casos la preposicio a, pero es tracta d'un fet dialectal i no de la norma general valenciana.

Capitul III

Per Voro López 

En primer lloc parlem del substantiu raïl, substituit sistematicament per la forma rel. La seua timologia llatina es la següent: RADICE > rahiu >raïl.
La forma rel deriva de la nostra raïl de la següent manera: raïl > rael > rel, i per aglutinacio de la a de l'article la, dona tambe arrel.
De manera que la forma valenciana raïl es molt mes etimologica que la forma rel, i de fet trobem raïl utilisada pels nostres classics dels segles XIV i XV.
Tambe son formes valencianes: arraïl i arrel, pero no rel, que es la forma catalana.

En segon lloc el substantiu renoc (sapo en castella) es substituit pel catala gripau. L'etimologia de renoc cal buscar-la en el llati RANA, granota.
Alguns diccionaris diuen que un renoc es un amfibi en la primera fase del seu desenroll, pero aço no es correcte i en este cas en valencià es diu cullerot (renacuajo en castella). El renoc es un amfibi adult paregut a la granota, pero en costums terrestres, de pell aspra en glandules que segreguen un liquit acre. La forma renoc existix per terres valencianes i fon utilisada pels nostres classics, encara que hui se sol substituir pel castellanisme sapo o pel catalanisme gripau.

Finalment, per a la pluja intensa i de poca duracio tenim moltes paraules en valencià; el Diccionari de la RACV dona les següents formes:
"arruixada, arruixo, aiguarrada, aiguaço, sacso d'aigua, alaboc, ramassada, glopada, garrotada,
diluviada, chapallo". Encara en podriem afegir alguna mes, com ara aiguada i qualsevol d'elles es pot utilisar, si be arruixada, arruixo o ramassada son les mes generals.
Curiosament en els mijos de comunicacio s'utilisa exclusivament la forma ruixat, que no es valenciana, i s'obliden totes les atres possibilitats.

El millor consell davant d'un dubte sobre el vocabulari es consultar el Diccionari de la RACV, preguntar als nostres majors i, si aço no es possible, seguir utilisant les formes que hem utilisat tota la vida.

Capitul IV

Per Voro López 

Se preten que, pel fet de reconeixer com a oficials unes quantes caracteristiques llingüistiques valencianes evidents, s'accepten les normes ortografiques de Castello o normes de l'Institut d'Estudis Catalans i tots els criteris ortografics, gramaticals i lexics usats per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana des de 1983; es dir, s'aprova tot allo que ha creat el conflicte llingüistic valencià.

Al mateix temps, l'acort ignora que abans de 1983 la Conselleria de Cultura i tota la Generalitat utilisava les normes de la RACV, unica ortografia oficial aprovada per la Comissio Mixta de Bilingüisme i publicada per la Secretaria General Tecnica del Consell Valencià; bona prova d'aço es que la primera volta que es publica l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana es fa en l'ortografia de la RACV i en ella se seguix publicant, fins al 3-12-82, quan el Conseller socialiste Cipria Ciscar rebujà per decret esta ortografia, sense aprovar-ne una atra pero utilisant les normes de l'Institut d'Estudis Catalans en els documents oficials.

Esta historia resumida mostra el sectarisme i intencionalitat de l'acort de l'AVL, que nomes te en conte el periodo de temps que li interessa, ignora la realitat anterior a 1983 i que diversos ajuntaments, la Diputacio de Valencia, la Presidencia de les Corts Valencianes i el seu Diari de Sessions, el Palau de la Musica o l'IVAJ han utilisat les normes de la RACV. Tot en un intent de demostrar que les normes catalanes estan "consolidades" en Valencia, quan en realitat mai ha segut aixina.

Les normes de Castello de 1932 eren provisionals, com aixina consta en el seu preambul, de fet, el Filolec valencià Lluïs Fullana les firmà de manera provisional i en 1933 reeditrà la seua ortografia valenciana abandonant la de 1932. Des d'eixe moment sempre ha hagut destacats valencianistes i institucions que no han volgut seguir les normes de 1932 per ser catalanes; la RACV, tenint en conte les normes de Fullana i la tradicio classica escrita valenciana, elaborà una ortografia valenciana que fon acceptada en El Puig el 7 de març de 1981 per escritors, intelectuals i entitats valencianes i que, com ya hem dit ades, foren fetes oficials per la Generalitat Valenciana. L'acort de l'AVL vol ignorar esta realitat i consagrar la catalanisacio de la llengua valenciana, de fet, ni l'acort ni l'AVL mai parlen de "llengua valenciana".

No obstant, l'acort de l'AVL ve a donar-nos la rao en les poques qüestions que s'han plantejat i que hem defes sempre, com ara:
-Manteniment de la a en paraules com: arrancar, avançar, llançar, traure...
-Manteniment de la e en paraules com: redo, balsem, canter...
-Formes sense la r adventicia o estranya: orde, murta, carto...
-Plurals valencians: foscs, trists, texts..., homens, jovens.
-Demostratius: este, eixe...
-Possessius: meua, teua, seua...
-Numerals: huit, desset, huitanta...
-Formes verbals incoatives: patisc (en valencià seria patixc), patixes, patix.
-Inperfecte de subjuntiu: cantara, vinguera, patira...
-Infinitius: tindre, vindre, valdre...
-Participis: establit, omplit, complit...
-Distincio entre per i per a davant d'infinitiu.
-Distincio entre al + infinitiu i en + infinitiu.
-Concordança de participi: l'he duta; les he vistes...
-Lexic valencià: defendre, faena, trellat, calfar, torcar, servici, castic, espenta, verdader, rogle, roïn, oroneta, juï, despusdema, al sendema, bona cosa, a soles, a tothora, bonegar, encanar-se, ans, rua, bellugar-se, brull, moixó...

Son molts anys de conflicte per a reconeixer unes quantes cosetes que son evidents. Si la Real Academia Española reconeguera, a hores d'ara, com a formes oficials del castella les formes castellanes: mío tuyo suyo, venir, tener, ocho, dieciocho... estaria fent el ridicul i provocaria indignacio, puix els valencians sentim lo mateix en l'acort de l'AVL.

Quan algu s'ompli la boca parlant de valencianisar el valencià hem de pensar que si s'ha de valencianisar es perque lo que s'està utilisant no es valencià; no se pot castellanisar el castella. El nostre treball de denuncia de la catalanisacio i de defensa de la llengua valenciana està ara mes vigent que mai, aci no s'ha acabat el conflicte, el nostre treball acaba de començar.

Capitul V

Per Voro López 

Qualsevol que veja la Televisio Valenciana detectarà, entre moltes atres coses que ya hem tractat aci en algunes ocasions, un us i abus de determinades formes verbals del preterit perfecte perifrastic:

• Yo vaig vindre
• Tu vas vindre
• Ell va vindre
• N. vam vindre
• V. vau vindre
• Ells van vindre

Curiosament mai s'utilisen les formes:

• Tu vares vindre
• N. varem vindre
• V. vareu vindre
• Ells varen vindre

I mai s'utilisa el preterit perfecte simple:

• Yo vingui
• Tu vingueres
• Ell vingue
• N. vinguerem
• V. vinguereu
• Ell vingueren

Esta politica llingüistica s'esten tambe als llibres de text i a la llengua de l'administracio, i dic "politica llingüistica" perque no respon a criteris llingüistics o filologics, simplement es tracta de potenciar la variant de la flexio verbal valenciana que mes s'acosta a la catalana, en un intent de fer-les coincidir i unificar-les.

No cal dir que les tres possibilitats que aportem son valencianes i que una normativa i politica llingüistica respectuosa les hauria de tindre en conte posant en primer lloc la forma del preterit perfecte simple, que es la mes antiga i classica, la que conserva la conjugacio intacta i hui la mes caracteristica del valencià.

Durant algun temps i encara hui el preterit perfecte simple s'associava erroneament al dialecte apichat, ya que estes formes verbals son les utilisades en la ciutat de Valencia i les comarques que parlen este dialectem i d'esta manera condenant l'apichat se condenaven indirectament estes formes verbals. Res mes llunt de la realitat, el preterit perfet simple s'utilisa mes alla de l'apichat i en determinades persones es utilisat en tot el territori valencià. La documentacio demostra que es la forma mes antiga i classica que s'utilisava en totes les comarques valencianes.

Els gramatics i estudiosos de la llengua valenciana dels segles XIX i bona part del XX sempre han contemplat les formes del preterit perfecte simple sense complexos, les han donades com a normatives i les han utilisades en els seus escrits, en la majoria dels casos aconsellant el seu us per davant de les perifrastiques. Es des d'un temps a esta banda quan, a pesar de ser normatives i apareixer en totes les gramatiques i manuals, s'ignoren, es marginen i s'obliden per alguns a l'hora de parlar o escriure, unicament per no ser coincidents en el catala, el qual les ha perdudes en la llengua parlada.

Repetim que el preterit perfecte simple, es classic i està viu en tot el valencià, si be es en la zona central a on mes vitalitat te, i conserva una conjugacio rica i completa davant de la simplificacio del perifrastic, considerada per molts gramatics com un empobriment. Desgraciadament el seu us retrocedix davant les formes perifrastiques, ya que la normativa oficialista i hui oficialisada ve potenciant estes ultimes.

Hem de tornar a les formes classiques valencianes i recuperar el consell de Carles Salvador, Luïs Revest, Sanchis Guarner, Lluïs Fullana, Miquel Adlert Noguerol i tants atres que defenien l'us del preterit perfecte simple.

Recordem aci lo que dien alguns dels nostres gramatics:

"No s'ha de prescindir sistemàticament del pretèrit perfecte d'indicatiu, lo que és un empobriment per a la llengua i cal simultanejar-lo en el perifràstic". Adlert Noguerol. En defensa de la Llengua Valenciana (1977).

"Les formes emprades al Regne de València reduïbles a la conjugació de la capital són més eufòniques i més properes a la llengua clàssica que no les adoptades com a normals a Catalunya... devem adoptar preferentment lo sistema de característiques i desinències de la capital" Lluïs Revest i Corzo. La Llengua Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (1930).

"En la llengua culta escrita es sol donar preferència al prefet simple". Manuel Sanchis Guarner. Gramàtica Valenciana (1951).

En poc de temps quant nos han canviat les coses.

Capitul VI

Per Voro López 

En esta ocassio anem a intentar corregir alguns castellanismes sintactics que detectem en alguns escrits, generalment traduccions del castellà, o en la parla quotidiana. En la finalitat de fer-ho molt mes senzill i didactic anem a utilisar la gramatica comparada valencià-castellà i els eixemples.

Posarém una frase en castellà i la traduirém correctament al valencià, indicant tambe lo que no es correcte fer. La qüestio sobre la que s'ha de centrar l'atencio va en negreta i la forma incorrecta entre cometes:

 

Se realizará una Junta el próximo jueves, el contenido de la misma se especificará en la convocatoria.

Es realisarà una Junta el proxim dijous, el contingut d'ella (o d'esta) s'especificarà en la convocatioria.

No es correcte, per ser un castellanisme, traduir de la següent manera:

Es realisarà una Junta el proxim dijous, el contingut "de la mateixa" s'especificarà en la convocatoria

Tingam present que les equivalencies seran les següents:

Parem atencio a una traduccio incorrecta del castellà "mismo" molt usual i que podem corregir facilment.

No es correcte, per ser un castellanisme, traduir de la següent manera:

Tractem una atra qüestio que sol prestar dubtes i errors com ara el "cuyo" castellà:

No es correcte traduir de la següent manera:

Capitul VII

Per Voro López 

Fauna i flora valenciana

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua està treballant en l’elaboració d’un diccionari que, vullgam o no, marcarà el futur de la llengua valenciana. Per a confeccionar este nou diccionari s’està utilisant com a base el Diccionari Valencià de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, editat per Bromera i la Conselleria d’Educació i Ciència, del qual s’han fet dos edicions, una en 1995 i una atra 1996. Fa temps que treballe sobre el lèxic de la fauna i flora valenciana i he detectat la gran manipulació i catalanisació que es ve produint en estos camps lèxics desconeguts per a la majoria o oblidats, fet que fa més senzill manipular este patrimoni lèxic i cultural sense que ningú ho denuncie.

Ací només es dona una chicoteta mostra (i subralle lo de chicoteta) de tres casos de lo que està passant en esta part del nostre vocabulari. Hauríem de recordar que la Llei de Creació de l’AVL diu que. “L’ent es basarà en la tradició lexicogràfica i literària i la realitat llingüística genuïna valenciana”. La realitat, si no es canvien els criteris i el sistema de treball, serà molt diferent vist lo que el Diccionari Valencià, adés citat, fa en l’edició de 1995 i que en alguns casos ha canviat i millorat en la de 1996. La nostra crítica té en conte l’edició de 1995 i els canvis introduits en 1996. Vejam uns eixemples:

1.- Algunes formes valencianes que no apareixen en el diccionari (indiquem si apareixen en l’edició de 1996):

2.- Formes valencianes que són remeses a les catalanes.

3.- Dona entrada a formes catalanes innecessàries que sol remetre a les valencianes: