![]() |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pagina web de l'associacio cultural
Centernar de la Ploma de Manises
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llengua Valenciana
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Per Voro Lopez M'agradaria dedicar este "Parlem com cal" a reproduir un vell articul publicat en el periodic El Camí el 28 d'abril de 1934. L'autor es Josep Giner i Marco (1912-1996), que signava en el seudonim de Guillem Renat i Ferrís, partidari de l'unitat de la llengua valenciana i la catalana, pero que aixina i tot defenia l'utilisacio del lexic valencià. Este articul es una lliço de valencianisme d'un antic catalaniste al catalanisme desaforat actual. Com el llistat de sinonims que oferix es molt extens, aci nomes oferim un resum i el posem per orde alfabetic respectant l'ortografia original. "L'estudi dels sinònims valenciano-catalans
és de finalitat pràctica immediata per als escriptors valencians.
Hi ha dins la nostra llengua mots valencians idiomàtics que són
bandejats sistemàticament, de fet, pel català de Barcelona,
el qual empra en compte seu mots inconeguts en valencià.
Per Voro López Hui dediquem la nostra atencio a algunes preposicions i conjuncions molt senzilles, de manera que pogam millorar el nostre llenguage. En primer lloc hem d'intentar recuperar la preposicio classica fins, que en la llengua vulgar se substituix pels castellanismes "hasta" o "asda". El valencià diferencia entre per (causal) i per a (final), pero la conjuncio final per a pren en algunes zones la forma vulgar "pa" i per als la foma vulgar "pals"; hem de dir per a i per als i no "pa" i "pals". Tampoc es correcte utilisar el castellanisme "para". Recordem que la preposicio de pot utilisar-se davant dels substantius o no, este us es opcional: davant de la taula o davant la taula. Dins de la sala o dins la sala. Darrere de la porta o darrere la porta. La conjuncio o pren, en la llengua vulgar, la forma "u" en algunes comarques, encara que es un fet antic no es considera normatiu o correcte; direm: quatre o cinc i no quatre u cinc. U o atre i no u u atre. Existix la variant "poro" de la conjuncio pero, que es cosidera vulgar; per una atra banda no es acceptable la forma catalana "però"; en valencià la forma correcta es pero, pronunciada plana (en accent fonetic sobre la e). Hem de recuperar en la llengua parlada quotidiana l'us de la conjuncio valenciana puix i deixar d'utilisar el vulgarisme "pos" o el castellanisme "pues". Recordem que la preposicio sense es pronuncia "sinse" en alguns llocs, pero es tracta d'un fet propi de la llengua vulgar que no s'ha d'escriure i que hem d'intentar corregir. Parlant de l'escritura recordem que la preposicio des de s'escriu separada en valencià i no "desde" com es fa en castella. Per a finalisar tornem a repetir que la preposicio "amb" no es valenciana; es tracta d'una forma sense tradicio classica, inventada per Pompeu Fabra per al catala modern. La forma classica valenciana era ab i hui es en (equivalent al castella "con" i pronunciada "an" en algunes comarques). La preposicio a pren la forma ad davant
dels pronoms personals ell, ella, ells, elles, dels pronoms o adjectius
algu, alguna, alguns, algunes, dels demostratius este, eixe, aquell, esta,
eixa, aquella, estos, eixos, aquells, estes, eixes, aquelles i els demostratius
aço, aixo, allo: Este fet es ben antic, el trobem en la llengua classica, es tracta d'un recurs de la llengua per a evitar el hiatus i es troba en unes atres llengües romaniques; per tot aço s'ha de considerar correcte i hem de mantindre'l en la llengua culta i normativa. Per ultim recordar que la preposicio de
lloc en, que indica situacio local o lloc a on s'està o es fa una
cosa, s'utilisa tambe en valencià davant de noms propis de lloc,
com es fea ya en la llengua classica:
Per Voro López En primer lloc parlem del substantiu raïl,
substituit sistematicament per la forma rel. La seua timologia llatina
es la següent: RADICE > rahiu >raïl. En segon lloc el substantiu renoc (sapo
en castella) es substituit pel catala gripau. L'etimologia de renoc cal
buscar-la en el llati RANA, granota. Finalment, per a la pluja intensa i de
poca duracio tenim moltes paraules en valencià; el Diccionari de
la RACV dona les següents formes: El millor consell davant d'un dubte sobre
el vocabulari es consultar el Diccionari de la RACV, preguntar als nostres
majors i, si aço no es possible, seguir utilisant les formes que
hem utilisat tota la vida.
Per Voro López Se preten que, pel fet de reconeixer com a oficials unes quantes caracteristiques llingüistiques valencianes evidents, s'accepten les normes ortografiques de Castello o normes de l'Institut d'Estudis Catalans i tots els criteris ortografics, gramaticals i lexics usats per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana des de 1983; es dir, s'aprova tot allo que ha creat el conflicte llingüistic valencià. Al mateix temps, l'acort ignora que abans de 1983 la Conselleria de Cultura i tota la Generalitat utilisava les normes de la RACV, unica ortografia oficial aprovada per la Comissio Mixta de Bilingüisme i publicada per la Secretaria General Tecnica del Consell Valencià; bona prova d'aço es que la primera volta que es publica l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana es fa en l'ortografia de la RACV i en ella se seguix publicant, fins al 3-12-82, quan el Conseller socialiste Cipria Ciscar rebujà per decret esta ortografia, sense aprovar-ne una atra pero utilisant les normes de l'Institut d'Estudis Catalans en els documents oficials. Esta historia resumida mostra el sectarisme i intencionalitat de l'acort de l'AVL, que nomes te en conte el periodo de temps que li interessa, ignora la realitat anterior a 1983 i que diversos ajuntaments, la Diputacio de Valencia, la Presidencia de les Corts Valencianes i el seu Diari de Sessions, el Palau de la Musica o l'IVAJ han utilisat les normes de la RACV. Tot en un intent de demostrar que les normes catalanes estan "consolidades" en Valencia, quan en realitat mai ha segut aixina. Les normes de Castello de 1932 eren provisionals, com aixina consta en el seu preambul, de fet, el Filolec valencià Lluïs Fullana les firmà de manera provisional i en 1933 reeditrà la seua ortografia valenciana abandonant la de 1932. Des d'eixe moment sempre ha hagut destacats valencianistes i institucions que no han volgut seguir les normes de 1932 per ser catalanes; la RACV, tenint en conte les normes de Fullana i la tradicio classica escrita valenciana, elaborà una ortografia valenciana que fon acceptada en El Puig el 7 de març de 1981 per escritors, intelectuals i entitats valencianes i que, com ya hem dit ades, foren fetes oficials per la Generalitat Valenciana. L'acort de l'AVL vol ignorar esta realitat i consagrar la catalanisacio de la llengua valenciana, de fet, ni l'acort ni l'AVL mai parlen de "llengua valenciana". No obstant, l'acort de l'AVL ve a donar-nos la rao en
les poques qüestions que s'han plantejat i que hem defes sempre,
com ara: Son molts anys de conflicte per a reconeixer unes quantes cosetes que son evidents. Si la Real Academia Española reconeguera, a hores d'ara, com a formes oficials del castella les formes castellanes: mío tuyo suyo, venir, tener, ocho, dieciocho... estaria fent el ridicul i provocaria indignacio, puix els valencians sentim lo mateix en l'acort de l'AVL. Quan algu s'ompli la boca parlant de valencianisar el
valencià hem de pensar que si s'ha de valencianisar es perque lo
que s'està utilisant no es valencià; no se pot castellanisar
el castella. El nostre treball de denuncia de la catalanisacio i de defensa
de la llengua valenciana està ara mes vigent que mai, aci no s'ha
acabat el conflicte, el nostre treball acaba de començar.
Per Voro López Qualsevol que veja la Televisio Valenciana detectarà, entre moltes atres coses que ya hem tractat aci en algunes ocasions, un us i abus de determinades formes verbals del preterit perfecte perifrastic:
Curiosament mai s'utilisen les formes:
I mai s'utilisa el preterit perfecte simple:
Esta politica llingüistica s'esten tambe als llibres de text i a la llengua de l'administracio, i dic "politica llingüistica" perque no respon a criteris llingüistics o filologics, simplement es tracta de potenciar la variant de la flexio verbal valenciana que mes s'acosta a la catalana, en un intent de fer-les coincidir i unificar-les. No cal dir que les tres possibilitats que aportem son valencianes i que una normativa i politica llingüistica respectuosa les hauria de tindre en conte posant en primer lloc la forma del preterit perfecte simple, que es la mes antiga i classica, la que conserva la conjugacio intacta i hui la mes caracteristica del valencià. Durant algun temps i encara hui el preterit perfecte simple s'associava erroneament al dialecte apichat, ya que estes formes verbals son les utilisades en la ciutat de Valencia i les comarques que parlen este dialectem i d'esta manera condenant l'apichat se condenaven indirectament estes formes verbals. Res mes llunt de la realitat, el preterit perfet simple s'utilisa mes alla de l'apichat i en determinades persones es utilisat en tot el territori valencià. La documentacio demostra que es la forma mes antiga i classica que s'utilisava en totes les comarques valencianes. Els gramatics i estudiosos de la llengua valenciana dels segles XIX i bona part del XX sempre han contemplat les formes del preterit perfecte simple sense complexos, les han donades com a normatives i les han utilisades en els seus escrits, en la majoria dels casos aconsellant el seu us per davant de les perifrastiques. Es des d'un temps a esta banda quan, a pesar de ser normatives i apareixer en totes les gramatiques i manuals, s'ignoren, es marginen i s'obliden per alguns a l'hora de parlar o escriure, unicament per no ser coincidents en el catala, el qual les ha perdudes en la llengua parlada. Repetim que el preterit perfecte simple, es classic i està viu en tot el valencià, si be es en la zona central a on mes vitalitat te, i conserva una conjugacio rica i completa davant de la simplificacio del perifrastic, considerada per molts gramatics com un empobriment. Desgraciadament el seu us retrocedix davant les formes perifrastiques, ya que la normativa oficialista i hui oficialisada ve potenciant estes ultimes. Hem de tornar a les formes classiques valencianes i recuperar el consell de Carles Salvador, Luïs Revest, Sanchis Guarner, Lluïs Fullana, Miquel Adlert Noguerol i tants atres que defenien l'us del preterit perfecte simple. Recordem aci lo que dien alguns dels nostres gramatics: "No s'ha de prescindir sistemàticament del pretèrit perfecte d'indicatiu, lo que és un empobriment per a la llengua i cal simultanejar-lo en el perifràstic". Adlert Noguerol. En defensa de la Llengua Valenciana (1977). "Les formes emprades al Regne de València reduïbles a la conjugació de la capital són més eufòniques i més properes a la llengua clàssica que no les adoptades com a normals a Catalunya... devem adoptar preferentment lo sistema de característiques i desinències de la capital" Lluïs Revest i Corzo. La Llengua Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (1930). "En la llengua culta escrita es sol donar preferència al prefet simple". Manuel Sanchis Guarner. Gramàtica Valenciana (1951). En poc de temps quant nos han canviat les coses.
Per Voro López
Posarém una frase en castellà i la traduirém correctament al valencià, indicant tambe lo que no es correcte fer. La qüestio sobre la que s'ha de centrar l'atencio va en negreta i la forma incorrecta entre cometes:
No es correcte, per ser un castellanisme, traduir de la següent manera:
Tingam present que les equivalencies seran les següents:
Parem atencio a una traduccio incorrecta del castellà "mismo" molt usual i que podem corregir facilment.
No es correcte, per ser un castellanisme, traduir de la següent manera:
Tractem una atra qüestio que sol prestar dubtes i errors com ara el "cuyo" castellà:
No es correcte traduir de la següent manera:
Per Voro López Fauna i flora valenciana
1.- Algunes formes valencianes que no apareixen en el
diccionari (indiquem si apareixen en l’edició de 1996):
3.- Dona entrada a formes catalanes innecessàries
que sol remetre a les valencianes:
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||